Som únics, som universals!

 

Som únics i, al mateix temps, universals. Heus aquí les dues cares del nostre ésser espiritual. La consciència de la unitat universal que som pot emergir, per exemple, meditant sobre el fet que el sol, la terra o l’aire ens constitueixen tant com el nostre cor o cervell, ja que sense aquells, igual que sense aquests, senzillament, no podem viure, “no som”. El fet que som unicitat concreta es pot copsar, per exemple, reflexionant sobre el fet que cada ésser és diferent i irrepetible, desenvolupa un paper únic i no es pot desprendre de la seva existència concreta.
 Així doncs, som unitat universal i unicitat concreta. Percebre, reconèixer i comprendre aquests dos aspectes del nostre ésser forma part del desenvolupament espiritual provital; oblidar, denigrar o infravalorar algun d’ells dona lloc a l’error de la consciència espiritual. Així, per exemple, romandre en la inconsciència sobre el fet que som unitat universal condueix a la separació espiritual. Així sorgeix l’Ego, és a dir, la visió del món en la qual l’existència concreta, el que habitualment anomenem Jo, s’encega creient ser el centre i la font; en aquesta visió, un Jo està essencialment separat i aïllat dels altres Jos i del món. D’aquesta manera, difícilment es pot evitar incórrer en els vicis de la injustícia, la vanitat, l’egoisme, la insolidaritat, etc. D’altra banda, oblidar o menystenir la sacralitat del fet que som unicitat, és a dir, que som persones concretes amb una història concreta, una personalitat única, etc. porta a defugir la necessitat elemental de l’ésser de desplegar-se en allò concret. Això ocorre quan, en el marc de certes corrents espirituals, s’associen els atributs concrets de les persones amb la part negativa, irrellevant o in-espiritual d’elles i, en concordança, s’exhorta a minimitzar aquesta part; una exhortació que, en la mesura en que s’adopta seriosa i rigorosament, condueix vers la banalització de la idiosincràsia i l’anul·lació de la personalitat.
Sembla que aquest dos errors de la consciència espiritual poden estar connectats, en termes ètics i polítics, amb l’individualisme i el col·lectivisme, entesos com el protagonisme exclusiu d’algun d’aquests dos pols, de manera que no hi ha una integració positiva d’allò social i allò personal, és a dir, la col·lectivitat no parteix del floriment de la individualitat i la individualitat del floriment de la col·lectivitat. Això desvitalitza tant l’una com l’altra. Per a una veritable vitalització d’ambdós, per a una màxima realització de l’autonomia, la cooperació, la comunió, l’amor i la veritat, cal tenir ben present que la nostra existència, en termes espirituals, és universal i única.
Blai Dalmau

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s